“ Sin patria ni bandera, ahora vivo a mi manera
y es que me siento extranjero fuera de tus agujeros ”
La ley innata – Tercer movimiento: lo de dentro.
EXTREMODURO
ODA A LA TOMATERA
T’enterre,
sota un negre elemental i profund
fet amb el temps,
un negre llaç, fet de deixalles i runes.
Et diposite,
suaument, sobre un bressol d’aigua freda,
subterrània,
quan més inert, quan més petita eres.
Aleshores,
t’espere a que vingues al món
com una lluna verda,
amb la teva olor de sempre.
I vens,
entravessant la foscor del dia i la nit,
amb els braços oberts,
recordant un ritu ancestral i necessari.
I arribes,
delicada i fràgil sense fer fressa,
i de seguida creixes,
perquè has vingut a perpetuar-te.
I t’estires,
estacada a una canya,
mentre busques l’escalfor i la llum de l’estiu
i trobes amb els peus, l’aigua.
Després vindran els dies dels talls i els nusos,
al teu costat,
esperant la marinada, escoltant el rossinyol,
amb un barret de palla, de sol a sol.
Així et cultive,,
tallant-te a trossos,
lligant-te fort perquè no fuges,
arrencant-te fulles seques mortes.